AS MEMÓRIAS DE MANUEL DA CANLE (123)

Árbores,herbas e prantas, que em aquesto sitio estais. Tán altos, verdes e tantas, do meu mal non vos folgais.

Escuitáde as minhas santas queixas:

A minha dor non é alboroto, ainda que mais terríbel sexa. Pois, por pagáros escote, aquí chorou Don Quixote!

Ausencias de Dulcinea:

¿Quem menoscaba meus bens?

Os desdéns!

¿Quem aumenta meus dolos?

Os ciúmes!

¿Quem proba a minha paciência?

A ausência!

Deste modo, na minha dolência, ningum remédio se afiança. Pois, me mantém a esperanza: ¡¡Desdéns, Ciúmes e Ausências!!

MANUEL CALVIÑO SOUTO

Deixar un comentario